Asia Oriental:diferencies i semblances de l’estructura socio-política xinesa i japonesa a principis del segle XIX.

Si tenim en compte que els dos estats tenien la figura de l’Emperador, l’estructura política de Xina i Japó era bastant semblant. Tot i així trobem diferencies que ens indiquen que L’estat Xinès estava mes centralitzat que al Japó.

A la Xina darrera l’emperador hi havien els governadors, que s’encarregaven de les províncies, per altre banda al Japó trobem el sistema Bakufu, amb una doble autoritat, l’emperador tenia el poder legítim, però el pràctic estava a mans del Shogun, com a càrrec militar.

Tant a la Xina com al Japó el poder regional estava a mans de terratinents, famílies en el cas de la Xina i Daimyos (com senyors feudals) en el cas del Japó. La organització al Japó era mes de tipus feudal, on els Daimyos gaudien d’una certa independència (mes que a la Xina) encara que sempre fidels al Shogun. Els Samurais eren part important del suport dels Daimyos però a mesura que la pau es va anar establint, els Samurais van anar perdent el seu paper en l’escala social i van aparèixer els funcionaris, que juntament amb els senyors feudals s’encarregaven del sistema de recaptació. Veiem doncs que la Xina la gestió era mes centralitzada i en canvi al Japó era mes una estructura feudal.

En l’àmbit social, la similitud mes considerable entre la Xina i Japó, es que el Confucianisme regia l’ordre social. En el primer nivell trobem la figura de l’emperador, que al Japó se li afegeix la figura del Shogun. En el segon nivell a la Xina trobem els governadors i funcionaris i al Japó trobem el senyors feudals i els samurais. L’últim nivell es comú als dos paisos: agricultors, artesans i mercaders. En l’àmbit de la defensa, la Xina considerava l’exercit com una part mes del sistema administratiu, però al Japó la societat estava militaritzada, en part, per el paper distintiu que jugava el Shogun.

Durant l’era dels Tokugawa, l’estricte ordre social, va permetre un llarg temps de pau, fins la segona meitat dels s. XVIII, quan la línea divisoria entre la classe superior (gaire bé tots Samurais) i la dels “plebeus” es va trencar i va donar cabuda als conflictes. Els Samurais cada cop eren mes pobres mentre que els mercaders eren cada cop mes rics. Els conflictes i la presencia occidental van desencadenar la crisi que va dur al Japó a transformar-se completament en la segona meitat del segle XIX.